User:Compte Tallaferro
- Comte Tallaferro
- Al extrem de la serra de Puigneulós,
- punt al cap d’una ratlla, s’alça un turó,
- un turó que centuries guardará’l nom
- del comte que’n devalla fet un lleó,
- Fallayres lo segueixen, aufranys y corbs
- que ja de carn humana senten fortor.
- Lo comte diu al vèurels: -N’hi haurá per tots,-
- y baixa per un córrech de dret al port.
- Los sarrahins que hi troba no son pas molts;
- lo primer colp que venta sembla sortós;
- apar que’l moro fuja, les naus y tot.
- Qui pot ferir de sopte fereix dos colps;
- ...
- Quant lo comte donava lo primer colp,
- ardits per ses espatlles li feyan foch
- ab fletxa enverinada que asseca’l cor.
- Los cristians lluytaren á esclat de mort;
- mes prou que poquejavan foren més pochs,
- quedantne molts d’estesos en lo revolch,
- los uns ferits en terra, los altres morts.
Canigó, Llegenda pirenayca del temps de la Reconquista
Jacint Verdaguer (1845-1902)